El diumenge 26 de juny vam anar a fer una caminada a les cascades d'Ogden amb el Dani i una amiga seva, la Raquel.
Com sempre, el nostre ritme tant intents costava de seguir... :)
La Dina va caminar com una senyora, i la Lia Déu n'hi do. Fins i tot va fer trossos tota sola...
Als llocs amb pedres grans necessitava ajuda... Goiteu, però, quina passa tan llarga!
En aquest tros hi havia predres molt grans...
I que satisfetes, totes plegades!
Ja a l'últim tros abans d'arribar a dalt, s'havia de creuar un rierol. El Dani va ajudar a la Dina (la va portar a coll), i jo vaig decidir passar per dins de l'aigua... aquell tronquet no em semblava gaire fiable... ;)
I finalment vam arribar a dalt! Com que aquesta primavera havia plogut tant, baixava molta aigua!
Hi havia molta gent ue pujava amb els seus gossos, o sigui que vam estar una bona estona a dalt, demanant als seus amos a veure si els podíem tocar...
I a desfer el camí que havíem fet!
Aquí es veu, al fons, un tros d'Ogden, ben pla. És curiós, perquè fora de les muntanyes és tot completament pla. Allà on vivim nosaltres, només hi ha la Base Aèrea, que és en una zona més elevada. I quan anem cap a casa, que pugem un pont que passa per sobre la via, si és al vespre, es veu la posta de Sol preciosa, que es reflexa al llac salat, amb uns colors impressionants.
Salvant les distàncies que, en quilòmetres sobretot, són moltes, aquestes fotos em recorden indrets de casa nostra.
ResponEliminaLa de les pedres tan grosses em fa pensar en un tros que puja a Collbaix i el salt d'aigua em recorda Ordesa.
Molt bé per aquestes noietes tan caminadores!