I el diumenge 10 d'abril era el gran dia...
El Vito tornava a fer un triatló des de feia molt temps... No estava en plena forma, perquè durant el curs poc pot fer, però tenia ganes de veure com estava respecte els altres.
Es nedava en un llac a prop de Las Vegas. Tot i que sembli que havia de fer calor, l'aire era fresquet i l'aigua era molt freda.
Va sortir nedant més o menys com s'esperava, i va agafar la MTB per a fer els 40 km pel circuit on jo havia corregut el dia abans: tot pujades i baixades molt pendents, amb moltes pedres soltes.
Abans de començar se li havia trencar el fil metàl.lic que cordava les sabates de MTB, i s'havia deixat a punt el rotllo de cinta aïllant per a embolicar-la, per tenir el peu ben agafat.
Mentre ell era en bici, nosaltres ens en vam anar a una mena de platgeta que hi havia per allà a la vora del llac...
...teníem ganes de sol i aigua, però la veritat és que el temps no acompanyava... sí que ens vam posar el banyador, però a sobre ens vam haver de posar el forro!
Mentre érem aquí, el Vito va tornar a boxes amb la roda punxada... havia punxat dos cops i ja no tenia més recanvi... o sigui que va haver de plegar... quin greu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada