El diumenge 22 de maig, l'endemà de la Marató, vam anar a remar una mica. El Dani tenia 2 kayaks i ens en deixava un, i el Juan Carlos i la Chantal en van llogar un de gran.
Només aparcar el cotxe, va començar a ploure i ens vam haver de ficar a dins els cotxes a esperar que passés la tempesta.
Al cap d'una estona, ens vam decidir a provar-ho. La Dina es va col.locar al kayak del Juan Carlos i la Chantal, amb el Rodri i la Moni:
El Vito va agafar el kayak vell del Dani:
El Dani estrenava el seu kayak nou... i la Lia i jo ens vam quedar a mirar-nos-ho des de la vora (algú havia de fer les fotos, oi?):
Va dura poc la cosa, perquè va tornar a arrencar a ploure... i vam passar al plan "B": dinar!
El Juan Carlos havia portat paella que tenia ja feta, i la canalla, tot i que estàvem sota cobert, van muntar una tenda improvitzada amb una manta i un paraigües per a poder dinar "arrecerats"(gràcies Mare! jo la pronuncio amb una "s" sonora i resulta que s'ha de fer amb una "s" sorda... per això no la sabia escriure bé. I em pensava que venia de "ras" i no de "recer", i no se m'acudia d'aquesta manera... apa, ja puc anar a dormir tranquil.la!).
Els grans vam dinar asseguts a taula, tan ràpid com vam poder, perquè feia tan fred, que només teníem ganes d'anar a cotxe a escalfar-nos!
Havent dinat, ens vam arribar a un cafè a fer una beguda calentona i fer-la petar amb calma...
I en tornant ja cap a casa, ja s'havia destapat el cel i vam veure les muntanyes ben blanquetes. La pluja que ens havia fet a nosaltres, devia haver estat neu a la muntanya.
Gràcies a tu Íngrid perquè gràcies a les teves gestions, al saber del Sebas i a la interpretació del pare he pogut tornar a escriure comentaris.
ResponEliminaQue bé que hi puc tornar a posar cullerada!
Hola Ingrid i família!!
ResponEliminaFa poc, relativament, que vaig saber d'aquest vostre bloc. Feu una enveja (sana) de veure quantes experiències teniu i quin ritme porteu.
Una abraçada i un petó ben fort, des de Manresa.
Pilar