Ahir vam anar a veure el partit dels Jazz contra els Lakers. Evidentment vam anar a animar a l'equip visitant i donar ànims al Pau Gasol. La veritat és que ahir, ni en Pau ni el seu equip van estar gaire encertats. Durant el primer temps van anar frec a frec amb els Jazz, però a partir del segon temps els locals van anar per davant durant tota la resta del partit. En començar el partit ens vam colar a peu de pista i vam cridar tots junts al Pau mentre estava escalfant. Érem una bona colla i ens vam fer sentir. Es va girar cap allà on erem i ens va saludar.
Al final del partit vam intentar poder parlar amb ell, però va ser impossible. Tenim un amic periodista que treballa per un diari espanyol que el va entrevistar al vestuari, li va dir que si tenia un moment per saludar un grup de fans, però va haver de seguir les instruccions de l'equip i marxar cap a l'autobús. Ens vam haver de conformar veient sortir l'autobús amb els vidres tintats. Aquí teniu algunes fotos que vam poder tirar.
Al final van guanyar o van perdre???
ResponEliminaSegur que si dieu alguuu en Català es gira!!! XD
Ostres que xulo, segur que va ser tot un espectacle.
ResponEliminaNomés poder veure un partit amb els millors del món i l'ambient que hi deu haver... ha de ser una passada!
Al final van perdre. Es veu que els Utah Jazz van jugar molt bé.
ResponEliminaSí que va ser tot un espectacle. El Vito diu que a cada temps mort sortien o les Cheerleaders o un ós fent animalades, o un funàmbul fent equilibris sobre una corda... Els americans són els reis dels shows!