A l'endemà vam anar fins el Golden Gate. El vam passejar per dalt...
... per sota amb un vaixell, que també ens va portar a tocar de la presó d'Alcatraz ...
I després de comprar-nos tots un forro (feia un fred més fred del que ens pensàvem), vam pujar a un tranvia d'aquells que recorre els típics carrers tan drets tan drets!
El final del dia millor no el narrem... se'ns feia tard per treure el cotxe del pàrking, no teníem lloc on menjar, necessitàvem un lavabo amb urgència i no en trobàvem enlloc, el cansament ja es palpava a tot arreu ... Va ser una vetllada inoblidable ... :)
Bé, cal quedar-se amb el bo i passar full dels inconvenients.És com els parts, oi que oblidem els dolors de les contraccions i recordem molt bé l'alegria del naixement?
ResponEliminaSi si iaia!!! Jo també he passat per aquesta experiència...¬¬' No podries posar un exemple que entenguessim tots plegats!! :P O_O
ResponEliminaTens raó Montserrat, ja veig que estic massa ficada en el club dels jubilats i m'oblido d'aquella diversitat que tenia quan treballava!
ResponElimina