La nit del diumenge 18 de juliol, el Vito va anar a recollir la Família Casas-Serra a l'aeroport per portar-los a casa.
Feia més d'un any que ens havíem dit "adéu" a Manresa i teníem moltes ganes de veure'ls, perquè havíem estat molt units. La Dina i el Pol es van conèixer a l'Espill, abans de saber caminar. Un bon dia, a l'escola, es van agafar de la mà i van començar les seves primeres passes junts! Des de llavors havíem anat quedant molt sovint per a fer activitats i ens ho passàvem "pipa" tots plegats.
Després d'una nit una mica moguda per les diferències horàries, el viatge i tot plegat, el Pol volia anar a veure la Dina. La Dina encara dormia, però vaig pensar que era millor que es llevés, per així poder anar tots plegats a dormir d'hora aquell dia, per a ajustar-nos al seu horari. O sigui que vam pujar a la seva habitació ...
La Dina estava molt cansada i no recordava que quan es llevés hi hauria el Pol a casa ...
Quan en va ser conscient, li va venir la vergonya, igual que al Pol ...
Però al cap d'un moment ja es feien una abraçada i era com si el temps no hagués passat!
Des de llavors, ha estat tot tan intens, que ni temps per a actualitzar el bloc ens ha quedat!
Segur que és per que m'ha de venir la regla xò quasi ploro... :'(
ResponEliminaQuin retrobament més tendre!
ResponEliminaQue maco!!!
ResponEliminaNi la pel.lícula més nyonya és tan emotiva!!!