Mmm... aquí ens va fallar una mica la tradició... en comptes dels canalons de Sant Esteve, vam anar a casa del Juan Carlos i la Chantal, que ens van convidar a una paella.
En prinicipi havia de ser una fideuà (l'Anna i el Ricard havien portat fideus Gallo expressament), però el Juan Carlos va dir que faria la fideuà un altre dia que hagués pogut practicar més...
Mentre s'anava fent la paella, vam fer les presentacions corresponents i la canalla va jugar una estona.
I quan van dir "a taula!" ja érem tots a punt per a degustar la paella del Juan Carlos. Tot i que no era com les que fa el meu Pare, li va quedar boníssima (la Dina i la Lia en van donar fer perquè se la van menjar tota tota!)
I, havent dinat, amb la panxa ben plena, aquests tres homes es van engrescar per a córrer el que seria la "Sant Silvestre" de Salt Lake City. No sé si va ser la paella o el vi, però el Ricard, el juan Carlos i el Vito es van apuntar a la cursa de 5 km que es feia a 2/4 de 12 de la nit al Sugar House (un Parc de SLC). Aquí reien molt perquè encara no sabien el fred que faria aquella nit!
A mitja tarda, la canalla van menjar un iogurt i la Rufi (la mare del Juan Carlos, que estava passant una bona colla de dies amb ells), va ser l'encarregada de donar-li a la Lia, que s'estava la mar de quieta, no com quan li dono jo!
Després d'una bona estona de jugar, ja vam anar desfilant, que ja era hora d'anar cap a casa...
Quin col.lectiu més bonic i quina pinta que té aquesta paella, segur que part del mèrit d'acabar la Sant Silvestre va ser d'ella!
ResponElimina