La setmana passada vam fer una gran celebració a l'escola. Hem entrat a formar part de les escoles ISA (International Spanish Academy). L'escola ha signat un acord amb el Ministeri d'Educació d'Espanya, en el qual es compromet a potenciar l'ús de la llengua espanyola i a garantir que els alumnes que cursin totes les etapes educatives a l'escola, podran gaudir del diploma d'estudis americà i espanyol al mateix temps. Això significa que, en un futur, els alumnes d'aquesta escola podrien accedir al sistema universitari espanyol sense homologació de títols. De moment estem bastant lluny d'aquesta fita, però ara sí que ens haurem de posar les piles si volem complir amb els objectius d'aquest programa. Nosaltres, com a mestres, estem motivats per empènyer fort, però hi ha un sector de pares que no els fa gaire gràcia això d'augmentar les hores d'espanyol i, per exemple, ensenyar matemàtiques en una llengua que no és la seva, per por que baixin el rendiment. La situació és un pèl complicada si no tenim el suport de totes les parts implicades. En fi com ens diu l'Antonio: "si no foten fora els catalans d'aquesta escola, aquest pla no pot pas funcionar..." (la seva dona també treballa amb nosaltres i és de Girona...)
Mireu com vam guarnir el carrer i el gimnàs.
El diumenge vam anar a esquiar altra vegada. Per anar a les Pistes, s'ha de fer el Canyó d'Ogden, que és una carretera que va pel costat del riu, amb parets de muntanya a banda i banda. Quan tornàvem, el Vito i jo vam veure una pedra que baixava i passava per davant del cotxe, i els dos vam dir a l'hora: "Mira, una pedra que ha caigut!" i just acabar de dir això, va i ens cau un roc al vidre del davant! Ens va quedar el vidre enfonsat allà on havia caigut, i tot ben esquerdat!
