25/11/09

Thanksgiving


Gràcies als Pelegrins que van fer una farra amb els indis l'any 1621 per celebrar l'abundant collita! Gràcies també al President Lincoln que finalment va proclamar l'últim dijous de novembre com a dia nacional de Thanksgiving!
No sé si nosaltres menjarem Turkey, però aquests dies de festa se'ns posaran d'allò més bé. Anirem a passar el dijous i el divendres a Park City (on l'espanyolitzat Juanito Müeleg va fer la seva exhibició sobrenatural als JJOO d'hivern del 2002...). Com que anirem d'hotel i no podrem cuinar el nostre Turkey, potser acabarem sopant en un restaurant de luxe que comença per Mc...
El divendres ens llevarem ben d'hora (serem un "early bird" com diuen aquí) i anirem en busca de les ofertes del "Black Friday". Aquest divendres negre les botigues obren a les 5 del matí i les ofertes bones duren fins per allà les 11. A Park City inclús hi ha botigues que obren a les 12 de la nit per començar les rebaixes! El nostre objectiu seran les botigues d'esport de la zona (Nike, Pearl Izumi, Columbia, Oakley...) a veure si trobem material per fer esport durant l'hivern, ja que ho vam deixar tot a Manresa i ja tenim el mono per sortir a córrer algun dia... A les grans superfícies s'ha d'anar en compte ja que cada any rep algú. La gent sol estomacar-se per aconseguir televisors de plasma més barats. Jo ahir ja vaig anar a fer 4 peses al gimnàs per si m'he d'estomacar per unes malles de córrer... (és broma...). Continuarà...

14/11/09

Per què no es canvien????

Des que vam arribar, ens va xocar trobar-nos gent que anava vestida o de feina o amb la roba del seu hobby per tot arreu... Ens trobàvem militars al súper, tots vestits de camuflatge, o infermeres, amb el seu uniforme, fins i tot metges amb la roba del quiròfan... També hem vist noies vestides de futbolistes (aquí les noies juguen molt al "soccer") amb les bótes de tacos i tot!!! o ballarines al McDonald's, amb les sabatilles de ballet...

A l'estiu vam trobar curiós que la gent sortís de la piscina (de l'edifici de la piscina) amb el banyador encara moll, embolicats amb la tovallola i amb les xancletes, tot deixant passeres d'aigua pel pàrking... però ara ja flipem quan, estant al voltant dels 0ºC, la gent segueix fent igual!!!!! El Vito, algun dia, anant a la piscina a les 6h del matí, ha vist gent amb màniga curta i pantalons curts esperant el bus, amb un fred que fa que no s'aguanta!

Potser algun dia entendrem per què ho fan...

Algú en aquest país es pregunta si encara existeixen els rellotgers i els sabaters?

Aquest país ha evolucionat de tal manera que només pensa en produir. Ja queden molt enrera els temps de les primeres colònies americanes on els pobres britànics no sabien com aconseguir menjar sense l'ajuda dels indis. Aquells temps on els carrers de ciutats com Filadèlfia eren plens de tallers on es practicaven els diferents oficis. Evidentment a Europa passava el mateix, aquí simplement ho havien copiat. La diferència és que nosaltres encara conservem algunes d'aquestes tradicions, ens agrada més aprofitar les coses, i val més que ho seguim fent, pel bé de tothom.
Tot això em va venir al cap perquè tenim un amic, que té un rellotge que li va regalar el seu pare. Fa tres anys que se li va espatllar i encara el porta parat, no el vol canviar perquè és una relíquia, però tampoc ha trobat ningú que li pugui arreglar. Llavors em vaig parar a pensar i vaig dir: i de sabaters que n'hi ha? Doncs crec que deuen ser difícils de trobar també. Ja no em posaré a demanar per cap boter, que nosaltres tampoc en devem tenir. I forners tradicionals??? En queden molt pocs (quasi tots mexicans). Encara costa més trobar xarcuters. La carn ve tota congelada en grans camions frigorífics i cap els supermercats. Haurem d'anar a buscar per algun poblet de muntanya a veure què trobem.
Tot aquest consumisme porta a una despreocupació i desvalorització de les coses. Per posar un exemple, els meus alumnes van arribar el primer dia de classe amb uns paquets de 20 llapis cadascú. Alguns portaven paquets de 40 o 50 llapis, fins i tot algun de 100. No llapis de colors no, llapis de carbó per escriure. Els vaig preguntar per què en portaven tants i els vaig fer la broma que amb tot aquest arsenal en tindrien per a acabar la carrera universitària i tot. El primer dia de classe ja vaig recollir un pilot de llapis tirats per tot arreu (passadissos, guixetes...) cada dia més llapis i més llapis oblidats, trencats o simplement: "aquest ja és massa curt i el llenço". Doncs resulta que ara ja m'estic trobant amb alumnes que no tenen llapis. Sort que en vaig arreplegar un pilot i ara els els vaig deixant prestats. La meva pregunta és: com poden gastar 40, 50 o 100 llapis en un trimestre? Perquè escriure no és pas que escriguin gaire... una cosa que si ajuda és que tenim una maquineta elèctrica a la classe que si et despistes se't menja el llapis sense donar-te'n compte. Jo recordo quan era petit que em compraven un Staedler de color blau amb una franja blanca per posar el nom i aquell llapis em durava pràcticament tot el curs. Acabava escrivint encara que fos sense la fusta, només amb la mina. Haurem de fer una carta als reis pequè els portin una altra capsa de 100 unitats!!!
L'altre dia també en vaig sentir una de grossa. Una professora espanyola de la Junior High School li va demanar a un alume seu si sabia d'algun lloc per reciclar les piles. El nano li va contestar: "Que es reciclen les piles???"
Que Déu ens agafi confessats!!! Espero que no arribem a aquest extrem! Que durin el sabaters, Visca el Rafa!!!

12/11/09

La Lia ja no porta el guix


El dilluns vam anar al metge per a fer la revisió dels 15 mesos (1 any i 3 mesos!!!) i també per a treure el guix.

Una infermera ens va portar a la "Cast Room" (sala de guixos) i li va començar a tallar amb un disc que anava rodant i que feia molt soroll. Va plorar molt perquè estava espantada... Després li vaig netejar el braç i la mà ben nets (que ja convenia!!! :)) i li vaig posar cremeta, que ho tenia tot ressec. Vam anar a fer unes altres radiografies i a veure el metge altre cop.

El metge va dir que se li havia format l'òs molt bé i que d'aquí un temps el nou teixit ja estaria igual que l'altre. Va dir que movia el braç molt bé, que hi havia gent que no el movia tant, just acabat de treure el guix.

Ara ja fa 3 dies que no el porta i encara fa les coses amb la mà esquerra. L'animem a que ho faci amb la dreta però s'enfada molt!!! Com que ara ja s'havia acostumat a fer-ho tot amb l'esquerra... Suposo que és qüestió de temps i de que se n'adoni de que l'altra mà ja està "lliure" i ja la pot fer servir... A veure...

4/11/09

Celebrem la castanyada -sense castanyes-



Per a no perdre la tradició, vam fer la nostra castanyada a casa. No vam poder trobar castanyes enlloc (segurament, si ens haguéssim mogut abans, n'hauríem trobat, però vam esperar a última hora...). Com que ja ens ho ensumàvem, vam posar a coure uns moniatos (codonys tampoc en vam trobar...), per si les animetes no ens portaven panellets.

Amb molta fe, vam pujar a dalt a cantar "La castanyera", el "Marrameu" i el "Què li donarem a la Pastoreta"... i quan vam baixar a baix, vam trobar tot de panellets pels racons del menjador!!! N'hi havia de pinyons, d'ametlla, de llimona, de melmelada de gerds (aquí el codonyat tampoc es troba...), i de Lacasitos!!!

A mig fer van arribar els valencians, que els havíem convidat, però que arribaven tard perquè havien anat a fer una paella i havien trobat un embús a la carretera.

Tot i no tenir ni mistela ni moscatell, ens ho vam passar d'allò més bé i vam estar molt contents de que les animetes ens haguessin vingut a visitar a l'altra banda de l'oceà!

Halloween!!!!!!!!!!!!!




La mítica nit de Halloween ja és aquí! Hem quedat tots els "spanish" per a anar-ho a celebrar. Bé, vam quedar amb una família americana, que ens volien ensenyar com anava això, però com que la Mare és de Puerto Rico, parlen tots castellà...

Tots ben disfressats i amb la bossa pels "treats" a punt, vam sortir de casa seva per anar a trucar a totes les cases del veïnat. A la que obrien la porta, a part de "Happy Halloween" tots els nens deien "trick or treat?" per a que els donessin gormanderies de tota mena. A mida que passava l'estona es va anar fent fosc i s'anaven il.luminant les decoracions que posaven els veïns: carbasses de totes formes, calaveres de tots colors, esquelets, fantasmes i tombes, aranyes, ratpanats i vampirs, ... Es podia veure de tot! Els nens s'ho van passar pipa. El "tret" que ens va agradar més va ser uns tubs d'aquells que quan els doblegues per a fer-ne un braçalet, es tornen fluorescents i es veuen a la foscor.

Anem a fer una caminadeta



Aprofitant el bon temps que ens ha fet aquesta setmana (ara ens està fent més caloreta que a Manresa), el dissabte al matí vam anar a fer una caminadeta per un sender de les muntanyes de la vora. Se'ns hi van afegir els valencians i vam ser una bona colleta. Vam veure els colors de la tardor barrejats amb clapes de neu que encara quedaven d'aquestes últimes nevadetes que ens havia fet.

Fa dues setmanes vam fer una altra caminada fins a unes cascades precioses que ens va agradar molt. Per fi hem tingut ocasió de voltar una mica per la natura del voltant i fer exercici, encara que al ritme de la Dina! :)

Festa a l'escola de la Dina

Per a celebrar Halloween, van

fer una festa a l'escola de la Dina. Dies abans, van deixar un paper a l'entrada amb diferents tasques a fer i els Pares que podien s'apuntaven com a voluntaris. Jo em vaig apuntar a recollir les pizzes al "Little Caesar" a les 11 am, pel "lunch" de les 11:30.

Els nens i nenes van venir disfressats i la festa va començar a les 9:00 amb una mica de ballaruga. Després van decorar una cookie embetumant-la amb un "frost" verd (una mena de pasta de sucre i greix), escampant-hi una mena de gel vermell (que devia ser com un caramel de maduixa (?), i espolsant-hi cagarrets de xocolata i de tots colors per sobre. La Dina i la Lia (que també hi va participar -és clar!-) s'ho van passar pipa "emmerdant" (amb perdó) la galeta, però després no se la van pas menjar... Després tocava decorar "mini-pumpkins", aquest cop amb retoladors permanents. Aquí hi vaig participar més jo que elles... :). Una mica més de ballaruga, algun conte llegit per d'altres Mares, uns quants jocs amb premis ("treats"), i ... la pizza!!! Tampoc va tenir gaire èxit, pel que fa a les meves filles, però ja ens vam alimentar bé després!!!

Resident Appreciation Week


Amb motiu de Halloween, a les cases allà on vivim, van dedicar una setmana d'agraïment als residents i van fer diferents activitats cada dia. El dilluns van donar esmorzar allà a les oficines. El dimarts donaven números per una rifa i gelats (em va tocar un premi de 25$ per anar a menjar al "Mexican Grill Río"!!!). El dimecres donaven "hot dogs", "chips" i "drinks". El dijous donaven "pumpinks" (carbasses) per a decorar amb adhesius de foam. I el divendres donaven els premis als guanyadors de la rifa i donaven "treats" de Halloween.

El dia de decorar les carbasses vam anar-hi amb la Dina i la Lia mentre el Vito era a l'escola. Aquí podeu veure els resultats!!!